Puig de Sa Grua pel Pas de S'Arna (El dilluns que va ser dijous)

El dilluns que fou dijous

Data de la sortida: 2 de març 2020
Grau de dificultat: Fàcil / Moderat
Fotos del recorregut: Puig de sa Grua

Integrants:
   - Tina Obrador
   - Jaume Vives
   - Miquel Àngel Moll

  G. Chesterton té una novela intitulada L'home que fou dijous, curiós nom que podem aplicar al nostre dilluns de sortida amb les Titines, el dilluns 2 de març passat, dia de previsions meteorològiques adverses, vent i pluja, però no fins al punt de declarar una alerta de tal categoria que obligàs a suspendre la sortida. Hi havia per tant, moltes possibilitats de fer una excursió modificant la ruta per no passar per cims exposats a les bufades de vent que es preveien al llarg del matí. I així les coses, acudírem els guies d'aquell dia al punt d'encontre mentre que de camí, a través del watsapp, arribaven noticies de gent i grups que anaven reculant i desistien de la seva assistència: "els de tal lloc no venim, plou", "els de tal altra lloc tornam, no vendrem".. i així un seguit de missatges que feien preveure un fracàs d'assistència com així va ser a la pujada de Sa Mola de S'Esclop per la Coma d'es Cellers.

   A les 9,10 h., donats els 10 minuts de cortesia per a aquests cassos i vist que, exceptuant un membre de l'estol desconeixedor de les desercions de la resta que es va presentar i se'n tornar tot seguit vista la situació, tirarem junta els tres que allí ens trobàvem i proposarem anar a n'Es Capdellà, que no era enfora d'on érem i anar a fer una quasi "matinal" a n'es Puig de Sa Grua pel pas de S'Arna. I dit i fet... ens plantàrem a n'Es Capdellà i cametes me valguin cap aquest puig i aquest pas on passàrem un dematí trescant aquells camins i gaudint de les panoràmiques vistes que ens oferia l'altura d'aquell penyal on pujaren entre algun que altra esquitx d'aigua de pluja, lo just per fer que ens posàssim els impermeables una estona i ja de baixada.

   Acabàrem a les cases del Galatzó, dinant en bona companyia amb el cafetet de rigor i poc després, descansats del tot, tornarem a on havíem deixat els cotxe amb la sensació de que més que una sortida de dilluns havíem fet una sortida típica dels dijous, és a dir, que malgrat ser dilluns de Titines ens pareixia que ens trobàvem a  una sortida de Trescam els dijous.