Data de la sortida: 24 novembre 2020
Grau de dificultat: Moderada
Fotos del recorregut: Cúber - Pas de N'Alou, Encletxa
Integrants:
En aquesta ocasió la nostra tresca repetí territori i punt de sortida al Pla de Cúber, només que de l’altra banda d’aquesta gran bassa d’aigua que mostra un nivell no del tot satisfactori per l’època i per estar en plena estació propicia per a les pluges. Així doncs, les nostres passes s’encaminaren per la pista que voreja l’embassament per abandonar-la i atiranyar el senderó que de pujada ens durà al cap d’una estona i unes quantes bufades per l’esforç al pas de N’Alou (també dit pas d’en Miquel o pas de n’Alí) permetent coronar aquesta gran esquena que és la serra de Son Torrella i així accedir a la coma del mateix nom. Un territori que diuen té una pluviometria pròxima o semblant a la d’alguns punts del Pirineu.
Una generosa vista ens convida a treure pa i taleca i berenar com a reis en revoltats de tals paratges per a continuació seguir cap el nostre objectiu que no és altra que la cova de Son Torrella a la qual hi pujam amb una senzilla grimpada que complica la humitat de la roca i ens fa posar tot l’esment possible per no lliscar. D’allí i seguint un tirany de cabra anam resseguint la serra flanquejats per una tanca que conté el que podria ser ja un petit bosc de pins en un intent de repoblar de vegetació aquest racó. Arribam així al Coll de la Solana una vegada que hem guaitat a l'Avenc amb el Portell de la Mar a la vista i enfilam cap el pas de S’Encletxa que es veu des del coll; però no es veu tant el camí que hi mena donat l’abundància de càrritx que cobreix el tàlveg que s’aboca a la Solana. I aquesta és la nostra perdició perquè tot i haver passat per allà altres vegades, pegam per baix i equivocam l’encletxa (Ping-pong). Però vet—aquí que n’Andreu s’afua per endins i d’una embranzida s’enfila a una roca des d´on ens dirigeix a nosaltres (pobres mortals) fins a la ruta correcta. El secret és que no s’ha de deixar el peu de la paret que du al pas.
La resta de l’itinerari fou una passejada, sense passos ni sobresalts, ni camins que llisquen. Un recorregut que es va obrint a la vall on es troba l’embassament amb el fons de muntanyes com un retaule gòtic de la naturalesa. Arribam al Coll de l’Ofre (o de Lofra com recomanen els lingüistes més insignes) i seguim per finalment posar miques a la font de La Parra i recobrades les forces decidim pujar al Coll des Cards i baixar per la font de S’Aritja fins a Binimorat per acabar en el camí de tornada que per variar transitam per l’altra banda de l’estany.
Un total de quasi 7 hores des de la sortida de les que només 4 hores i mitja han estat en moviment segons el Wiki. Vol dir això que dues hores i mitges bones han estat per badocar i reposar la vista en el paisatge, un bon pro mig per una bona jornada!
No hay comentarios:
Publicar un comentario