Puig de Ca des de Miner Petit

Data de la sortida: 16 febrer 2021
Grau de dificultat: Moderada tirant a llarga.
Fotos del recorregut: Puig de Ca de Miner

 

Integrants:

   - Jaume Vives
   - Miquel A. Moll
   - Joan Palau
   - Guillem Bujosa

   Com qui paga un deute la sortida al Puig de Ca fou l’epíleg de la tresca incompleta anterior, però ja que ens ocupava tot una jornada decidírem abordar el puig pel camí que puja des de Mina Petit, un propòsit per el qual ens ajudà el reportatge d’en Josep Ferrer Nos (Viaranys).

    La qüestió era on deixar el cotxes, perquè l’accés a la finca pública (o semi-pública ja que només pots anar pel camí i el propietari se’n guarda un bon tros) està privat als cotxes no autoritzats (sic). Així que al track que presentam se li ha d’afegir un bon tram que va del punt, passat Son Embaràs,  on comença la pista en continua pujada fins a Mina Petit.

Allà fou on deixàrem el bosc d’alzinar i pinar i sortírem a un paisatge més aspres de roca i en algunes zones d’oliveres i continuarem pujant un cop passat davant la ferotge bèstia, un ca de males bromes, que ens rebé amb lladrucs i ens mostrà les dents. Teníem la sensació d’entrar com Orfeu en l’Hades i trobar-nos amb el ca Cèrber que custodiava aquell lloc, nosaltres no el poguérem adormir amb la música com Orfeu i haguérem d’aguantar la tronadissa de lladrucs i amenaces, sort que la cadena arribava just al portal, però així i tot vàrem recular una mica per prudència.

   A partir de Mina Petit hi ha una pista de ciment que giravolta sempre pujant en pendents generoses i ens portà fins a la cruïlla del Gravet on som arribats a l’hora de berenar, hora que procuram servar escrupolosament com així ho férem. Seguírem i enrevoltàrem el Puig de Ca mirant de front el conglomerat de pedres que s’anomenen monges i voltàrem pel Clot d’Arena per seguir endavant i pujar fins superar un botador que continuava el camí cap el coll de Ca, però nosaltres deixarem la pista a la dreta per anar a trobar el pas a la part de dalt del puig, una encletxa que no és difícil de superar, des d’aquesta altura tinguérem la panoràmica que abasta pràcticament el nord de l’illa, l’amplada de tot el redol del territori sense destorbs llevat del Puig Tomir, que senyorejava imponent al nostre costat.

   Passat una estona i fetes les fotografies de rigor planejam el descens per la cara nord per on unes fites van insinuant un tirany a voltes difícil de seguir en alguns punts. Arribam al Coll de Mina i ens adreçam ara tot perdent altura per la pista que ens duu a la cruïlla on hem berenat; però abans decidim fer una aturada per reposar forces. Des d’on fem l’aturada es veuen les cases de Mina Gran (o Mina d’Enmig) que s’estan rehabilitant i hi ha obrers que hi treballen; aquesta és la part que és privada i no es pot accedir, com ens ho va fer saber el seu propietari D. Joan Pons Perelló que reivindicà la sobirania sobre el puig i damunt d’aquell racó tancat. Per la nostra part li férem saber que som unes persones respectuoses amb la propietat privada... sempre que podem.

   I així acabàrem amics, en bona concòrdia i seguirem el nostre camí. Camí o pista que no féu més de repetir el mateix recorregut que al matí, però aquesta vegada sentint més el genolls per la pendent constant de la pista fins allà on deixarem el cotxes. I com sempre passa contents i cansats tornarem a casa pensant on li pegaríem en la propera sortida.