Data de la sortida: 2 febrer 2021
Grau de dificultat: Difícil
Fotos del recorregut: Puig de sa Font i els Tossals Verds
Integrants:
- Jaume Vives- Miquel A. Moll
- Guillem Bujosa
- Joan Palau
En aquesta ocasió la inspiració procedí de la página de N’Emilio Alonso en el seu blog de “Mis días de montaña” amb una ruta anomenada “Puig des Tossals Verds i Puig de sa Font E. i O.” que en Joan Palau s’oferí a dirigir-la. Una ruta un tant exigent si es té en compte que es coronen dos mils, un, el de la Font de, 1.072 m. i l’altre, els Tossals Verds, de 1.118 m.
Anàrem en sentit contrari del que marquen les indicacions del blog de N’Emilio, això és, pujàrem cap el Coll de sa Coma dels Ases i ascendírem cap el Puig de la Fon O. (oest) per travessar el coll que hi ha entre els dos pics i accedir pel pas des Cingle Verd a la vessant est de la muntanya. Des d’allí seguírem les fites en un camí de baixada que mal que bé, entre la vegetació molesta que embulla el camí, connectà amb el camí de pujada al Tossals on poc després arribàvem per culminar la panoràmica en tota l’amplària i en totes direccions; un balcó perfecte i ben situat per aturar una estona i contemplà l’espectacle, a més de fer-nos alguna que altra fotografia de record.
Seguírem un tirany fitat en direcció est que ben aviat esdevingué incòmode per la quantitat de clapes de pedres i roques en punxa que requerien la nostra atenció per no travelar i caure. Al poc el tirany comença a davallar entre més roques i redols de carritxeres cap un coll en forma d’embut i de pendent considerable. Fou l’hora de posar mans, peus i cul a terra i mirar d’aferrar-nos a aquelles arestes per no redolar. Més enllà el camí tornar a comparèixer dòcil i ben assenyalat, un tirany que presentà ben aviat alguna que altra sitja, senyal de què havíem arribat a un terreny més amable, més dòcil ja que allà es notava la mà de l’home.
Quan trobàrem que era hora de dinar, traguérem les carmanyoles i els entrepans i donàrem bona compta de la rusca que passejàvem. Aleshores ens adonàrem que per allà on estàvem dinant passava la canaleta que duu aigua (probablement) a les cases dels Tossals i se’ns va ocórrer seguir-la, suposàvem que ens menaria al camí del torrent... i així fou, i més aviat del que ens pensàvem perquè a penes uns centenar de metres de seguir-la haguérem de baixar per seguir pel GR oficial que duu a les cases dels Tossals.
La resta de la ruta és la ja sabuda, pel Coll dels Coloms i després caminant al costat de la canal d’aigua fins a l’aparcament de la Font del Noguer, un tram feixuc i llarg, durant el qual poguérem conversar del cel i de la terra i de quina podria ser la nostra propera tresca. I com sempre en els cotxes ens diguérem adéu feliços i content marxant cadascú a casa seva on es suposa que tenim les nostres feines.
No hay comentarios:
Publicar un comentario