Pas Vell de Son Ripoll i Pas des Racó

 

Data de la sortida: 2 abril 2021
Grau de dificultat: Difícil (Només experts)

Fotos del recorregut: Pas Vell de Son Ripoll i Pas des Racó 
Integrants:
   - Bernat Coll
   - Miquel A. Moll
   - Joan Palau
   - Albert
   - José
   - Adam

   En paraules d’un reputat muntanyès com és el cas d’Emilio Alonso: “El Pas Vell de Son Ripoll se sitúa, a mi entender, justo en la frontera entre el senderismo de dificultad, y la escalada pura”, i és un pas del més exposats amb els quals m’he hagut d’enforntar i un davant del qual, quan tenia l’etapa d’anar a la muntanya en solitari, vaig haver de recular, tal era la incertesa del seu itinerari i les altures per on transcorria. 

   L’oportunitat de tornar a fer-lo vengué de la mà d’en Joan Palau que me convidà a l’expedició que sota la tutela d’en Bernat Coll, s’organitzà a començament d’abril, quan els temps no juga males passades en situacions com aquesta.
 

   És un pas llarg, en part construït per permetre la passa i en part aprofitant els relleus de la roca que a estones fa corredors que permeten transitar amb certa comoditat sempre i quan ignorem el buit que a la nostra esquerra s’obri sobre una mar d’alzines que s’estenen cap a enfora. Així, i sobre tot seguint les indicacions del nostre guia, anàrem avançant i passant els obstacles que se’ns presentaven tot i aprofitant els moments d’aturada per fer alguna foto i per assaborir aquesta sensació única d’estar penjat en una cornisa on gairebé només et caben l’amplada de les sabates a una altura prou considerable.
 

   Un cop pujat i “vençut” el pas, paràrem berenar i decidírem rematar la matinal anant al Pas des Recó per baixar cap a Deià i fer una mica més de recorregut. I com diuen les rondalles “dit i fet”, pegàrem per avall en direcció al Cocó d’en Llorito per un terreny dificultat per l'aritja. Un cop allà travessàrem el torrent d’es Salt i pujàrem fins el colzo de la muntanya que permet la baixada cap el pas, per un tirany cada vegada més deteriorat i menjat pel càrritx. I així en bones i posant esment arribàrem a Deià sans i estalvis, amb la satisfacció d’haver fet una bona matinal i haver, en el meu cas, passat comptes amb aquest pas que em féu recular i crec que prudentment abandonar-lo fins avui.