Trescam els dijous: Puig de sa Fita

Data de la sortida: 20 abril 2021

Grau de dificultat: Difícil

Fotos del recorregut: Puig de sa Fita
Integrants:

- Jaume Vives
- Miquel A. Moll
- Joan Palau

Aquesta ruta ha estat en la nostra llista de sortides un bon grapat de vegades, fins el punt de què quan programaven una eixida i flaquejava la imaginació o no n’hi havia cap que ens fes el pes apareixia el Puig de sa Fita com a objectiu de la nostra tresca, però vet aquí que per una cosa o altra sempre prevalia una altra opció que l’aparcava... “sempre ens quedarà el Puig de sa Fita” ens solíem dir entre noltros. Fins que finalment hem anat al Puig de sa Fita.

A l’hora prevista idò, ens trobàrem a les cases del Massanella i ben aviat ens plantàrem a Ca’n Bajoca per prendre el camí o pista que duu a la Coma Feresta, nom que li escau molt donat la brutor d’arbres caiguts i altres impediments que trobàrem quan la pista esdevé un tirany que transcorr com per entre un cau de torrent. I així, tira a tira, poc a poc ens plantàrem al primer dels cims, perquè n’hi ha varis, dos almanco que són pròxim un de l’altre amb uns 899 m. el primer i 894 m. l’assenyalat com a tal amb el nom de sa Fita. Ens estalviàrem aquest darrer perquè suposava haver de baixar a un collet i tornar pujar a la mala fins al capcurucull, així que ens conformàrem amb abastar el que teníem més pròxim. Com sempre l’altura ens permeté anar reconeixent tot el ventall de pics i cims que ens envoltaven i al cap d’una estona ja havíem decidit anar fins a sa Mola passant pel puig de ses Fontanelles i recuperar la baixada per una pista que passa prop del Penyal de sa Jonqueta i ens torna al camí que hem pres d’anada cap a Can Bajoca. Anàrem així seguint una paret de partió que presenta, no sempre ben definit, una tiranyat no sempre fàcil de seguir o d’entrellucar, perquè la brutor d’arbres caiguts i matolls, i el roquissar que fa d’empedrat a trossos el desdibuixa i l’esborra. Però així i tot, mantenint la direcció cap al Puig de Sa Creu arribam a l’altura de sa Mola i l’enrevoltam anant a cercar la cara sud o apareixen algunes fites que ens endinsen en un bosc i axi fins una paret que inicia un descens més pronunciat en un clar camí que va fent alguna que altra llaçada, moment on comença a ploure i se’ns complica la baixada. Arribam al cap de poc al camí més planer i ja fora entrebancs que ens planta en el que hem pres al matí des de les Cases del Massanella, on arribam i no hem de fer més que desitjar-nos un bon retorn a casa i a reveure, si Déu vol!