Data de la sortida: 12 maig 2021
Grau de dificultat: Moderada
Fotos del recorregut: Puig Caragoler i Putxet Rodó
Integrants:
- Jaume Vives
- Miquel A. Moll
Una vegada més en Jaume i jo tenim allò que podríem anomenar un “mano a mano” en terres hostils i difícils, la bona notícia és que una bona part de la ruta té camí ample i accessible, la mala notícia és que bufa fort vent i per les altures això és empipador i no poc. Anam a fer el Puig Caragoler de Femenia i el Punxet Rodó, el primer de 922 m. I el segon de 801 m.
Començam on sempre en el camí de Femenies i ben prest ja som a la font d’En Quelota, qui la vist i qui la veu!, ha millorat l’embocadura de la mina fent-ne una entradeta de pedra en sec i al seu costat un predis on pots asseure i guadir del remor de la font mentre contemples el paisatge. Una remodelació de primera quan recordam els que hem passat fa anys per allà l’estat elemental de la construcció... això sí, no s’han estat de posar una bona barrera no sigui que algú gosi profanar tan sagrat espai...
En arribar al Coll Ciuró ja podem contemplar la mola del puig que ens espera. No enfora hi ha una via directa que segons conta en Jaume fou la ruta d’una sortida amb el grup excursionista de les Titines, accedeix per un camí més abrupte però en no res ja ets al cim. Noltros volem passar per la font d’En Castell i pujar per un tirany que arranca abans d’arribar al Coll des Pinetons, a la font tenim intenció de fer parada i fonda per berenar. Ens consta torbar la font que està enrevoltada de vegetació i quasi desapareguda, menjada pel càrritx, només el verd del seu voltant denota la seva presència, cercam un recer pel vent que bufa fort i molesta. Ens assentem arram d’unes roques de cara a la mar tenint a la vista la costa i ben concretament el Corral d’En Figuera on hem tengut en algun moments plans de fer-hi una sortida.
Ara toca pujar i cercar el camí entre un camp sembrat de civada que es confon a trossos amb el camí, de fet es podria dir que el tractor ha fet un treball arreu arreu i s’ha menjat el tirany... pujam havent trobat el botador que separa les finques de Mossa i Femenies i en el camí de pujada trobam dos AMA’s, o hauríem de dir un i mig perquè segons ens conten un està de pràctiques, cerquen l’avenc del puig de Femenia, però no el trobem, noltros seguim a lo nostro que és arribar a dalt. El vent segueix fort i molest, tenim temps just per fer fotos i pegar la ullada de rigor al paisatge i reconèixer racons i territoris bells i estimats, salvatges i esquerps, tot una passada de possibilitats de recorre aquesta regió que és com el cor de la nostra serra, o com algú ha dit i escrit la nostra “Costa Brava”.
Al poc baixam, són les onze i quart més o menys, anam seguint fites i al fons albiram unes rocossitats peculiars que sobresurten i que es coneixen com la Tossa de ses Banyes, allà trencam a l’esquerra i anam per un tirany entre càrritx i roques fins que arribam al Putxet Rodó on no ens estam de pujar-hi i d’estar-hi una estona, la justa perquè és hora de dinar i a la baixada cercam un recer per posar miques i descansar una estona de la caminada que no ha estat exempta de dificultat.
Sobre l’una i mitja començam el darrer descens que xino xano ens porta fins el camí que hem pres de pujada, cansats, no per la durada del camí sinó perquè bona part del recorregut ens ha obligat a posar esment i a anar contracorrent de la vegetació abundant de càrritx. A més a més els nostres genolls estan ressentits de un descens tan llarg i pronunciat.
I així finalitzem, on vàrem començar sis hores enrera en el mateix lloc, més cansats, però també més satisfets i contents d’haver trescat aquesta ruta i aquest paratge del que hom no es cansa mai de tornar-hi.
Començam on sempre en el camí de Femenies i ben prest ja som a la font d’En Quelota, qui la vist i qui la veu!, ha millorat l’embocadura de la mina fent-ne una entradeta de pedra en sec i al seu costat un predis on pots asseure i guadir del remor de la font mentre contemples el paisatge. Una remodelació de primera quan recordam els que hem passat fa anys per allà l’estat elemental de la construcció... això sí, no s’han estat de posar una bona barrera no sigui que algú gosi profanar tan sagrat espai...
En arribar al Coll Ciuró ja podem contemplar la mola del puig que ens espera. No enfora hi ha una via directa que segons conta en Jaume fou la ruta d’una sortida amb el grup excursionista de les Titines, accedeix per un camí més abrupte però en no res ja ets al cim. Noltros volem passar per la font d’En Castell i pujar per un tirany que arranca abans d’arribar al Coll des Pinetons, a la font tenim intenció de fer parada i fonda per berenar. Ens consta torbar la font que està enrevoltada de vegetació i quasi desapareguda, menjada pel càrritx, només el verd del seu voltant denota la seva presència, cercam un recer pel vent que bufa fort i molesta. Ens assentem arram d’unes roques de cara a la mar tenint a la vista la costa i ben concretament el Corral d’En Figuera on hem tengut en algun moments plans de fer-hi una sortida.
Ara toca pujar i cercar el camí entre un camp sembrat de civada que es confon a trossos amb el camí, de fet es podria dir que el tractor ha fet un treball arreu arreu i s’ha menjat el tirany... pujam havent trobat el botador que separa les finques de Mossa i Femenies i en el camí de pujada trobam dos AMA’s, o hauríem de dir un i mig perquè segons ens conten un està de pràctiques, cerquen l’avenc del puig de Femenia, però no el trobem, noltros seguim a lo nostro que és arribar a dalt. El vent segueix fort i molest, tenim temps just per fer fotos i pegar la ullada de rigor al paisatge i reconèixer racons i territoris bells i estimats, salvatges i esquerps, tot una passada de possibilitats de recorre aquesta regió que és com el cor de la nostra serra, o com algú ha dit i escrit la nostra “Costa Brava”.
Al poc baixam, són les onze i quart més o menys, anam seguint fites i al fons albiram unes rocossitats peculiars que sobresurten i que es coneixen com la Tossa de ses Banyes, allà trencam a l’esquerra i anam per un tirany entre càrritx i roques fins que arribam al Putxet Rodó on no ens estam de pujar-hi i d’estar-hi una estona, la justa perquè és hora de dinar i a la baixada cercam un recer per posar miques i descansar una estona de la caminada que no ha estat exempta de dificultat.
Sobre l’una i mitja començam el darrer descens que xino xano ens porta fins el camí que hem pres de pujada, cansats, no per la durada del camí sinó perquè bona part del recorregut ens ha obligat a posar esment i a anar contracorrent de la vegetació abundant de càrritx. A més a més els nostres genolls estan ressentits de un descens tan llarg i pronunciat.
I així finalitzem, on vàrem començar sis hores enrera en el mateix lloc, més cansats, però també més satisfets i contents d’haver trescat aquesta ruta i aquest paratge del que hom no es cansa mai de tornar-hi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario