Tanques de Lofre pel passos de s'Encletxa i de sa Cabra

 

Data de la sortida: 21 desembre 2021

Grau de dificultat: 
Fotos del recorregut: Tanques de Lofre
 Integrants:
 - Jaume Vives
- Guillem Bujosa
- Miquel Àngel Moll
- Albert

“El recorregut pèl cingle dels penya-segats que pengen damunt el Torrent des Verger i del barranc de Biniaraix, és sens dubte el tram més espectacular i salvatge d’aquest itinerari. El territori és dur, fora camí, sols amb algunes fites i dominat per les timbes: tot un repte per l’excursionista expert.” Josep Ferrer Nos (Bloc de Viaranys) 

   Potser fossin les paraules d’en Josep (Viaranys) al seu bloc o l’estranyesa per descobrir en aquest penya-segats una ruta impensada en una raconada de la nostra serra on hem trescat bé i arreu, el que posà en el nostre punt de mira aquest recorregut. I trobàrem que ja era hora d’acceptar aquest repte i desvetllar al nostres ulls aquest itinerari. 

   I fou així que un bon matí, el grup gairebé al complet amb l’afegitó de n’Albert que campa aquest dies a Mallorca, ens trobàrem a l’aparcament improvisat de la sortida del túnel de Sóller, en un dia agradable de temperatura, un poc ennigulat i amb una certa calima que emboirava el paisatge. 

   Tira tira, i amb una agradable conversa (dos mesos feia que pel meu viatge a la Via de la Plata no sortia amb el grup) arribàrem prop del Portell de sa Costa allà on acaba el Xaragall des Verger que just abans d'anar jo de viatge havíem pujat xino-xano en Jaume i jo. Allà fitxàrem el nostre proper objectiu al pas de s’Encletxa, i sabíem per experiència que no ens havíem de desviar massa baixant per un tirany enganyívol i anar ben aprop de la paret rocosa de la nostra esquerra. Tot i això, ens desviàrem i haguérem de reparar el nostre error pujant a trobar el camí correcte. Passat el pas (valgui la redundància) l’hora donava per berenar i així ho férem, perquè el proper objectiu estava no molt enfora, el pas de la Cabra, una encletxa on trobàrem l’ajuda d’una exigua corda en forma d’anella; nosaltres posàrem la nostra i això ens ajuda a superar aquest obstacle. Aquí començà aquest tram impensat per on es possible passar, una balconada o una terrassa sobre el buit que dóna a la gran rosseguera del Verger i sobre el propi barranc de Biniaraix, un tiranys entre càrritx amb alguna petita grimpada que ens portarà, un cop donam la volta a la penya, a un comellar de baixada, en un primer moment i de pujada no gens fàcil, fins al Coll de Lofre, on ja prenguérem el camí habitual de tornada. Res a veure amb el que havíem passat no feia gaire temps perquè al coll arribàvem a la zona de confort, als camins coneguts. Havíem encarat el repte i l’havíem superat, ara ja miràvem i programaven la propera sortida, però ens emportaven aquesta experiència, aquest curt itinerari de sensacions impensades i salvatges.