Na Fàtima

 Data de la sortida: 04 febrer 2022 

Grau de dificultat: Moderada
Fotos del recorregut: Na Fàtima

Integrants:
- Miquel Àngel Moll
- Joan Palau

   Na Fàtima, un dels dos pics que formen l’estret juntament amb sa Bombarda, és un cim modest que amaga sorpreses inesperades de vistes i d’un mirador (el mirador de s’Estret) que guaita sobre la carretera que ve de Palma. Sortim des de l’aparcament típic que ofereix aquest espai de s’Estret i prenim cap amunt, travessant el torrent, trobant el safareig, la font de s'Estret i després tiram cap el mirador. La pujada se va fent entre un territori carregat de càrritx i de restes d’un olivar que el bosc es va menjant. Es noten les margades que aguanten amb més o mancos parts esbaldregades... hem d’anar vius, perquè malgrat les fites és molt fàcil perdre el tirany que en algunes ocasions es diversifica en possibles alternatives que es tornen a ajuntar més endavant. A partir del coll o pas que hi ha al final d’aquest bosc canvia el panorama de vegetació, ara més abrupte, amb mes roquissar que dificulta l’ascensió; per contra el panorama va guanyant en distància cap a Palma i cap a la part de Valldemossa que es troba a tocar d’on nosaltres ens trobam. Després de vàries pujades escalonades arribam al cim on se’ns obri tota la panoràmica de cap a Pastoritx, Randa, el pla i la part nord amb el Teix al fons. Muntanyes conegudes, moltes d’elles trescades per nosaltres no fa tant, allà es troba el Puig de sa Font, el Puig del Llamp, el cingles de Sa Milana. És hora de berenar i fer fotos, xerrar una estona i recordar aquestes tresques per aquest entorn on un no es cansa de tornar-hi, tal és la seva bellesa i intensitat en orografia i vegetació.
   Al cap d’una estona trobam que és hora de davallar, pel mateix camí, descartant la ruta que va pel pas dets Ases davallant pel comellar de Na Carbonera. La baixada també se’ns fa incòmoda, cal anar amb compte no pegar una llenegada o donar un ensopegada que ens consti car per anar badant.  Record una glosa que vaig llegir fa temps i que diu:

        Si tot cristià sabia
        a on ha de sopegar
        un poc abans d’arribar
        es peu, amunt alçaria.

   I és ben cert que a “toro pasado” ja és inútil prendre precaucions. I així poc a poc tornarem a l’aparcament pel mateix camí, acabant aquesta part de la matinal i donant pas a un altra acte de la sortida que és el dinar a n’es Muntant per després tornar contents i satisfets a casa.