miércoles, 30 de noviembre de 2022

Mortitx - Coll des Vent - L'Ull de Déu - Puig de les Moles - Camí de s'Ordial - Mortitx

 Data de la sortida: 30 novembre 2022
Grau de dificultat: Moderada
Tipus: Tresca llarga
Integrants:
    - Jaume Vives
    - Miquel Àngel Moll
    - Toni Piña
    - Joan Carles Suau
Fotos: L'Ull de Déu (Miquel A. Moll) 
             
L'Ull de Déu (Joan C. Suau)  
Selecció de fotos Toni Piña: Millors fotos de la sortida 


   Més que uns sortida d’un grup d’excursionistes, l’estol d’avui semblava un grup de reportes en recerca del millor reportatge o de la millor instantània, tants érem el que portàvem la càmera de fotografia amb la motxilla i els bastons. Només en Jaume, aliè a aquesta activitat, anava resignat entre aquest núvol d’artistes que disparàvem les nostres màquines a la menor oportunitat.

   L’Ull de Déu fou la petició d’en Toni Piña per precisament poder fotografiar-lo, i la ruta que seguírem no va ser la més habitual. Prenguérem pel camí que arriba a les basses i un poc més enllà al refugi de Lavanor, on poguérem berenar de valent. Passat el coll des Vent arribàrem a una volta on comença un tirany que a poc a poc i en pujada va voltant i es situa en direcció al nostre objectiu, un forat en la roca de la muntanya que té aquest curiós nom d’Ull de Déu. Per suposat que fou escenari de nombroses fotos del grup i de les panoràmiques que ofereix, que no són poques.

   Seguírem crestejant pel puig de les Moles i d’aquí anàrem a cercar el Coll Ciuró que ens situava sobre la pista que duu a Femenies Vell i passa per la font d’en Quelota. Però abans d’arribar i aprofitant que feia una mica sol, ens instal•làrem per dinar i reposar forces. La nostra intenció de tornada era trobar el camí empedrat que surt devora de l’Ordial. I la veritat que ens constà una mica, fins que trobàrem les fites i ens menà a aquell camí que encara manté, miraculosament, bons trossos del seu traçat original. Una vertadera obra d’art que suporta el pas del temps en la seva integritat.

   Al cap d’una estona de caminar, tancàrem el cercle del nostre itinerari i acabàrem on havíem començat. Un dia perfecta, una sortida redona, i una companyia immillorable. Què més es pot demanar?  







No hay comentarios:

Publicar un comentario