Data de la sortida: 17 novembre 2020
Grau de dificultat: Difícil
Fotos del recorregut: Sa Vessa i es Fornassos
Integrants:
- Jaume Vives
- Guillem Bujosa
- Joan Palau
- Andreu Artigues
- Ció Font
- Miquel A. Moll
Del catàleg de sortides contingudes al blog Excursions per Mallorca (Llorenç Soler Sastre) prenem aquesta ruta que en la presentació ens alerta de la dificultat sobre dos qüestions fonamentals en qualsevol sortida a la serra: l'orientació i el terreny, al temps que ens adverteix de què és parca en panoràmiques i que convé tenir el muscle esmolat i un bon to en les cames.
Així, avisats convenientment per aquest mestre, ens amollam seguint les seves indicacions que tot i ser prou riques i profuses no aconsegueixen evitar que el grup prengui alternatives segons en cada moment convingui per tal d'avançar en una mar de càrritx i roquissar abrupte i confús que ens retura en la nostra marxa. Obstacle rere obstacle van apareixent a partir d'un alzinar on alguns exemplars tenen la categoria de catedrals pel seu tamany i espessor. És en aquest tram, quan el propi Llorenç comenta que és inútil cercar camí perquè no n'hi ha, on tenim la nostra versió del trajecte que bé o malament, amb opcions divergent en part del grup, ens porta fins al torrent de l'Espinal que aconseguim travessar i ja en ascensió recuperam una orografia més acord per recórrer la darrera part d'aquesta sortida.
En total unes cinc hores per a cobrir una distància d'uns cinc kilòmetres i mig, si fa no fa, fins arribar al punt on hem començat la sortida. Un esforç que ens ha deixat retuts i ens ha posat a prova, però que també ens ha permès intimar amb aquest racó esquerp i bell com ell tot sol.
I per celebrar la jornada i el final feliç alguns encara tinguérem ànim i força per arribar fins a Lluc i posar miques acompanyant la nostra ritual cervesa amb un frit mariner o de porc que aconseguí fer-nos oblidar la fatiga d'aquesta tresca.
Així, avisats convenientment per aquest mestre, ens amollam seguint les seves indicacions que tot i ser prou riques i profuses no aconsegueixen evitar que el grup prengui alternatives segons en cada moment convingui per tal d'avançar en una mar de càrritx i roquissar abrupte i confús que ens retura en la nostra marxa. Obstacle rere obstacle van apareixent a partir d'un alzinar on alguns exemplars tenen la categoria de catedrals pel seu tamany i espessor. És en aquest tram, quan el propi Llorenç comenta que és inútil cercar camí perquè no n'hi ha, on tenim la nostra versió del trajecte que bé o malament, amb opcions divergent en part del grup, ens porta fins al torrent de l'Espinal que aconseguim travessar i ja en ascensió recuperam una orografia més acord per recórrer la darrera part d'aquesta sortida.
En total unes cinc hores per a cobrir una distància d'uns cinc kilòmetres i mig, si fa no fa, fins arribar al punt on hem començat la sortida. Un esforç que ens ha deixat retuts i ens ha posat a prova, però que també ens ha permès intimar amb aquest racó esquerp i bell com ell tot sol.
I per celebrar la jornada i el final feliç alguns encara tinguérem ànim i força per arribar fins a Lluc i posar miques acompanyant la nostra ritual cervesa amb un frit mariner o de porc que aconseguí fer-nos oblidar la fatiga d'aquesta tresca.
Hola, som en Llorenç Soler
ResponderEliminarAvui he vist aquesta publicació vostre, com també la cita que feis del nostre grup i d’aquesta sortida. Enhorabona a voltros per dur-la a terme i gràcies per citar-nos.
Salut... per fer camí