Data de la sortida: 23 d'octubre 2020
Grau de dificultat: Moderat en la majoria del seu recorregut
Fotos del recorregut: Talaia de cal Reis per Cas Secetari
Per terra de bandejats i cims amb restes mil·lenaris transcorregué la nostra sortida d’aquest dia amb la companyia afegida de Na Maria Ribes.
La Talaia de Cal Reis té un accés amable si prenim la cara nord, la baixada que duu cap el Pas de S’escala i mira cap el Puig de Can Llenderina, però no tant accessible si prenim el tiranys que mal puja pel sud una vegada hem deixat el camí que va d'es Rafal al Pas de S'Estaló des d'on teníem pensat fer la nostra ascensió.
Val a dir que trescarem a través de finques de propietat privada demanant el degut permís que ens donà l’amo de Cas Secretari a qui trobarem junt amb altres coneguts donant-ne bona raó d’un bon berenar d’esclata-sangs i llom, ben assentats tots a la clastra de la casa amb taula parada. I si això era el berenar ens podem fer creus imaginant quin seria el dinar!!! Quedam agrïts de la benvolença d’aquest amo tolerant i comprensiu amb trescadors com nosaltres i d’altres que puguim passar amb el degut respecte.
Arribàrem a la Casa de Cas Secretari fent un “detour” només per gaudir del camí anomenat el pas d’En Soler que segons sembla fou un bandejat que tenia allà el seu punt per fer-se’n escàpol de la justícia quan aquesta li pitjava fort per aglapir-lo. Camí de baixada ben conservat a algun tram i mig perdut entre l’espessa vegetació la major part del temps, lamentablement un camí que amb els anys serà oblidat o com a molt un topònim sobre un mapa qualsevol.
Passat el Rafal, en eterna construcció i mig esbucat, atiranyarem cap el Pas de S’Estaló sense arribar-hi i deixarem el camí seguin-ne un altra que per la dreta continua en pujada, un camí que desapareix una vegada que botam una paret i arribam a un mirador natural que dóna vista sobre tota la vall d’Orient amb el Castellot a la nostra esquerra. D’allà i sense perdre altura passam per la cova i seguim un poc com per esma cercant el camí que en pendent ens mena fins al cim de l’Atalaya on refegim un “lunch” a deshora que completa el berenar que férem devora la font del Poll passat Cas Secretari... menjar sacralitzat per les pedres que diuen els entesos tenen més de tres-mil anys i fèiem d’altar sagrat o alguna cosa per l’estil.
La tornada fou lleugera i per camins dòcils i coneguts amb la sorpresa de trobar cares amigues com ara En Xisco Hernàndez acompanyat d’un estol de trescadores. D’aquest encontre sortí el projecte d’anar a fer una ruta que féu vint-i-cinc anys enrere, ruta emblemàtica en terres a l’ombra d’es Puig Major. I així contents i satisfets tornàrem pel pas de S’Escaleta fins a Alaró on tancarem el cercle de la tresca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario