Puig de s'Alzinar

Data de la sortida: 18 desembre 2020
Grau de dificultat: Moderada
Fotos del recorregut: Puig de s'Alzinar

 

Integrants:

   - Jaume Vives
   - Miquel A. Moll
   - Andreu Artigues
   - Joan Artigues
 

 

   Fill menor d’un déu gegant el puig de l’Alzinar és l’aresta nord (oest) del massís format pel Puig Major i el Penyal des Migdia; amb els seus escassos 932 metres escampa la mirada sobre el Binis, la costa de Cala Tuent i la perllongació de la serra al nord sense cap estorb en la panoràmica.

   Anam avui a la nostra, guiats per en Jaume amb ganes de fer cames i guaitar sobre aquest territori tant ric de passos i racons d’inigualable bellesa i ferotge orografia que no fa molt visitàrem en la commemorativa d’en Xisco Hernández i la nostra anada a la Caseta des Moro entre d’altres. Ens acompanya avui el fill de N’Andreu, en Joan.

   Pujam pel camí que passa per la font de l’Ermita cap el Coll des Cards Colers a bona marxa, amb cel mig ennuvolat i un sol tebi que dóna un poc de color a la grisor del dia. Des coll seguim un tirany cap el nord que es complica i que al final podem resseguir gràcies a les fites que ens menen per un roquissar amb puntes que dificulten l’avanç. Tot i aquesta dificultat arribam al primer del cims i complimentam el sant ritual del berenar en revoltats de vistes i amb l’enormitat del Penyal des Migdia i el Puig Major a la nostra esquena. Un cop saciats de vistes i de l’àpat, toca arribar al segon dels cims que ens sembla una mica més alt que el primer. També costa arribar-hi per la incomoditat de les roques.

   Ara és l'hora de recular i ho fèiem pel mateix camí que ens duu a un coll on comença un torrent i un camí en baixada. Aquest camí duu cap a la Coma Estreta i, si hi vols arribar, fins al Bini Petit; és un camí que transcorre paral·lel al torrent en descens, per un semi-bosc de pins, molt brut de càrritx i arbres abatuts que faciliten perdre el sentit. Com podem acabam el descens en un punt on camí i torrent s’ajunten i comença a la dreta un altra senderó que fa pujada. Aquest és el nostre i còmodament ens acondueix fins el camí des Cingles, passant pel costat de sa Roca Saltadora i la Font de s’Ermita ja prop de s’hora de dinar. Cosa que fèiem molt gustosament a recer del vent prop del cim que hi ha no gaire enfora de la creu aixecada per commemorar al pare Rafel Joan.

   Concloem la tresca baixant per on hem pujat fins al punt on hem deixat els cotxes, sadolls de paisatges únics en aquesta serra i contents per aquesta estona passada fent camí i entretinguts en la conversa.