Data de la sortida: 22 desembre 2020
Grau de dificultat: Moderadament difícil
Fotos del recorregut: Serra Mitjana i Puig des Frare
Integrants:
- Jaume Vives- Miquel A. Moll
- Guillem Bujosa
- Ció Font
Segons l’amo Llorenç Soler la serra mitjana és “una Serra ben oblidada, plena de camins, i amb panoràmiques precioses, de gran part de la Serra i del Pla”. I cap allà partirem per fer-ne la comprovació.
Tot i fer la consulta en el seu blog de Excursions per Mallorca, ens decidim pel trajecte del nostre amic Viaranys (Josep Ferrer) que més o manco és semblant a l’anterior llevat que aquest passa pel pas de s’Ullatre, i que anomena Coll des frare en Sa serra Mitjana , variant que seguim amb les ocasionals vacil·lacions que obliga l’espessor de la vegetació que menga i tapa part del camí ja prou espenyat pel temps. A tot això cal dir que, en el seu moment, prescindim de la volta que duu a veure l’avenc que es senyala a la ruta que seguim.
Partírem, cametes me valguin, de les cases del Massanella previ pagament de la taxa imposada per tots aquells que usen la via normal i més accessible per trescar en aquest bell paratge, ni rebaixa per grup ni res de res, i ens claven el preu establert. Però, al meu veure, val més així que tancar i posar barreres, o prohibir el pas i barrar camins. En el punt indicat pel track passat can Bajoca abandonam la pista i començam la pujada que pràcticament serà constant fins arribar al capcurucull del coll des Frare. Unes providencials fites ens orienten a més del tecnològic mètode del gps pels redols on la superfície rocosa esborra el tirany i a poc a poc la pujada es va fent més costosa fins el punt que a voltes les cames no basten i hem de pegar de mans per esquivar el roquissar esbucat que embulla el camí. Poc després trobam l’antic camí i el seguim fins que ens endinsa al Comellar Gran que ens obliga a fer alguna que altra aturada entre bufades i gotes de suor malgrat l’oratge fresc que tira de nord. Per sort la berenada que ja hem fet a la seva hora, hora canònica establerta oficialment per en Joan Palau a les 10,30, ens ajuda en l’esforç que és recompensat quan arribam al Coll del Frare i es mostra als nostres ulls la panoràmica simfònica de pics i cims emblemàtics: el Massanella, N’Alí, el Puig de ses Fites, el de ses Bassetes, el Castellot des Rafal i intuïm que al fons transcorr Sa Canaleta. Els rapassam tots i recordam alguna que altra batalleta aventurera en algun d’ells... i també serveix aquest repàs per fer algun que altra projecte de futura sortida.
Arreplegam els trastos i cercam per la cara nord del puig la sortida d’aques cul de sac que és el coll, sortida que marca el gps en un punt que inicia una baixada per una mig-rosseguera on difícilment s’endevina un senderó. Arribo a pensar que el track s’equivoca i el gps s’ha tornat boig... però unes discretes fites en confirmen que hem de prendre per aquest tirany de baixada i així un poc a la mala i sempre aferrats i a poca distància de la paret que per aquesta cara té la Serra Mitjana, com un gegantí frontó tallat en la roca, arribam al forat de Ca’n Bajoca i posam fi al patiment de caminar incomodats per la pendent. D’allà al pas de S’Ullastre només ens queda fer alguna aturada per dinar i en Jaume proposa cercar un “mirador” des d´on tenir vistes i estar a recer del vent; costa trobar-lo però un cop instal·lats movem les barres i recuperam forces per estrènyer cap al pas de S’Ullatre que té de bon passar el que no té la resta del tram que acaba en el camí prop de l’Estret.
Tancar la ruta fou cosa feta i de les cases des Massanella a casa nostra, amb el record de totes aquestes bones estones i alguna mala, passades en bona companyia. I com diuen les rondalles: que al cel mos vegem tots plegats. Amén!
No hay comentarios:
Publicar un comentario