El puig des Massanella un gener de neu

 Data de la sortida: 12 gener 2021
Grau de dificultat: Moderada
Fotos del recorregut: Puig des Massanella amb neu

Integrants:

   - Jaume Vives
   - Miquel A. Moll
   - Andreu Artigues
   - Joan Artigues
   - Ció Font

 

 

   Si en condicions ‘normals’ els Puig del Massanella resulta impressionant en panoràmiques i per la seva ubicació enmig de la serra, cobert de neu esdevé un món estrany que provoca una atracció difícil de sostreure’s al seu influx. I mossegats ja per la passada eixida amb neu al Teix, les ganes i l’oportunitat de torbar-lo encara nevat fou decisiva per a triar aquesta ruta.
  La veritat és que la pujada a aquesta immensa mola va ser una sorpresa per tots nosaltres que pensàvem trobar només clapes d’una neu en estat de fundició... i no va ser així, l’espectacular nevada de la borrasca Filomena no ens defraudà per la seva quantitat i per com, encara a uns deu dies de la caiguda, persistia amb la seva blancor refulgent d'una manera tal que el pla de Sa Neu feia ben bé honor al seu nom, i des d’allà i al seu voltant, aquell racó era el regne absolut del gel i del fred.

  Arribàrem a dalt pel camí de pujada des del coll de Sa Linea, començant com és habitual a trobar clapes de neu cada cop més espesses i més abundants. Per això el berenar el férem prudentment abans de penetrar en aquella immensa gelera que ens esperava més amunt. Així recomposts de cos i ànima accedirem al collet que s’obri al pla de Sa Neu rebuts per un vent que tallava l’alè i conglaçava el pensament... poca gent trobàrem, només un petit grup asseguts i esperant davall el teix solitari que hi ha en aquell lloc. Seguíem un tirany per allà on més o menys intuíem que anava els seu traçat...molt aviat ens adonarem que s’havia d’anar amb compte per l’estat glaçat de la superfície que ens feia sentir com si estiguéssim en una pista de patinatge. Ara ja som al punt on per arribar al cim s’ha de començar a pujar per la pendent de gel on les fites sobresurten indicant la ruta, però sembla que és més factible prendre per la vessant on la pendent no és tan pronunciada. Aquí hi ha part de l’equip que decideix no fer cim i quedam que ens esperen abaix. Pujam amb esment N’Andreu, el seu fill Joan i jo... tira-tira i amb seny d’ase vell. Arribam al cim des d’on podem gaudir d’un panorama únic i privilegiat, una vista estranya per la blancor apareguda on només havia pedra i grisor, el Puig Major coronat de neu i un bon nombre de pics encara amb la mateixa cobertura blanca. Cap avall avança un grup que té intenció de pujar al cim... semblen formigues que caminen sobre un llençol, van ràpids. És l’hora de les fotografies de rigor i de comentar les vistes, no passa molt i sentim veus ja aprop... ara és l’hora de la baixada, ja hi ha una filera de gent que avança cap a nosaltres. Més avall recuperam la resta de l’equip i seguim baixant fins que sentim ratolins a la panxa i a l’altura de l’entreforc amb el camí que ve de la font de l’Avenc trobam un redós per posar miques i treure’ns la fam. Com sempre la conversa i les vistes acompanyen aquest moment de recompondre les forces.

  La resta de la ruta transcorre pel mateix camí de pujada. El fred queda endarrere i frisam per arribar on es troben els cotxes. N’Andreu va content... li han comunicat mentre pujàvem ja prop del cim que avui ha estat padrí, la seva primera neta. Per això quan arribam ens convida o celebra-ho al bar del Coll de Sa Batalla. Una bona sortida i una bona noticia. Què més es pot demanar?