Data de la sortida: 4 gener 2021
Grau de dificultat: Moderada
Fotos del recorregut: Teix pel Racó Perdut
Integrants:
- Bernat Coll
-Jaume Vives
- Miquel A. Moll
- Joan Palau
La neu a la serra és una novetat en la tranquil·la vida dels habitants d’aquesta illa i un poderós atractiu pels qui anam adés i ara a fer sortides pels seus racons. La neu, aquest mantell blanc que tot ho cobreix, que significa abundància, perquè alimenta fonts, torrents i rierols, també ens féu sentir la seva crida i la necessitat d’anar a fer una tresca que ens fes avinent i propera aquesta novetat.
En Bernat ens oferir anar al Teix per un recorregut original que romp la rutina del tantes vegades transitat camí de pujada per la font des Polls, el refugi, etc. I ens insinuà que es podria fer pel pas des Racó Perdut. Així partírem un dematí de baixes temperatures pel camí de sempre, fins que a un dels primers revolts, abans de començar a pujar prenim cap el cau del torrent i continuam així fins que l’abandonam anant a cercar una pista que puja a la nostra esquerra (de fet erràrem la sortida que prenguérem abans de l’inici de la pista, cosa que ens costà pujar a la mala fins a trobar-lo en qüestió de minuts). Aquesta pista més envant esdevé un caminoi, sempre de pujada, que s’ajunta al que ve si haguéssim pujat pel pas de la Cova; ara anam directes cap el Racó Perdut, on sortim a una camí de carboners que acaba en un aparent cul de sac, és aparent perquè el desnivell que el tanca es pot superar fàcilment, per l’esquerra, per on s’arribaria a la font de l’Aigua, o per la dreta a través del pas que en Bernat anomena des Racó Perdut, una encletxa escalonada que en quatre llongos s’ha passat. Just aferrat al pas en una rapissa de roca En Bernat me mostra un cocó que mena un filet d’aigua, és la curiosa font o fonteta del Racó Perdut.
Passat el pas i feta la berenada acompanyats d’una breu i lleugera nevada, seguim fins al camí que ens planta en el pla de la Mala Garba, per allà les clapes de neu que ja havíem trobat feia una bona estona esdevenen una blancor inmensa que tot o cobreix llevat del tirany enfangat amb bassiots per on va la gent. Passam el botador i accedim al pla on podem contemplar l’extensió del Teix i el seu germà el Teixot coberts de neu, com esperant la nostra arribada. No seguim el camí habitual, massa gent l’emprèn, i preferim anar cap a la dreta i pujar per la vessant més al sud. Al cap d’una estona i unes quantes esbufades coronam el cim, fem les fotos de rigor i acabats els compliments tornam pel camí des Caragols de baixada dels Cairats cap a la font des Polls. Ara ja tot és davallar, tornar a reprendre el caminoi que va pel cau del torrent i arribar al cotxes satisfets d’aquesta sortida i d’aquesta estona on hem pogut aprendre un nou pas a més de xalar ferm trescant per aquest paisatge que la neu fa distint i peculiar. Una matinal perfecta que hem d’agrair a n’en Bernat.
Només ens queda comprovar si és certa la dita de què “Amb neu de gener, cap any és groller”, tant de bo!
No hay comentarios:
Publicar un comentario