Pels voltants de Deià

Data de la sortida: 31 desembre 2020
Grau de dificultat: Fàcil
Fotos del recorregut: Volta a Deià

 

Integrants:

   - Bernat Coll
   - Miquel A. Moll
   - Joan Palau
   - Albert

 

   Heus aquí que a les acaballes d’aquest desastrós any tenim la proposta d’en Bernat Coll d’anar a fer una tresca pels voltants de Deià. Amb ell ja ens havíem estrenat pels entorns pujant al Castellàs , al Castell des Moro i el Putxet  de les antenes en altra ocasió i val a dir que la cosa va anar bé del tot.
   Ara és tractava de transitar per camins més secundaris però no per això menys interessants i de menys bellesa, una sortida d’unes poques hores que ens ajudàs a mantenir el to enmig de tanta festa. 

    I a l'hora convenida érem al lloc convenit per començar la tresca. Prenguèrem pel camí clàssic que puja a la font de la Senyora previ pas de l’escaleta que permet accedir al camí, únic punt d'accés públic entre la muralla de cases i xalets, sorgits com a bolets, en aquests darrers anys. Volta a volta sobre l’asfalt anem ascendint fins deixar a mà esquera la pista per un senderó escalonat en el seu començament i que després s’estira prop d’alguna altra casa fins arribar a la font de la Senyora amb el seu abeurador amb una aixeta per la qual mana una aigua de primera. Ens movem en el límit del bosc i del conreu on la vegetació encara recorda que d’aquelles marjades se’n treia aliment i així arribam a ses Rotes, un redol ben cuida de rotes amb un olivar on hi ha una caseta. Aquí deixam el que seria una camí clàssic de pujada a la Galera i prenim per l’esquera anant a cercar un portellet que ens endinsa en una petita vall també poblada d’oliveres i que deixam al moment per trobar a la dreta un dels passos que permeten moure’s còmodament per aquest paisatge on les penyes i el roquissar fan de frontera amb el conreu, és el pas de na Marca, això és el femení de Marc que és el pas que hi ha més amunt. Ara sí ens endinsam en zona boscosa de pins i alzines i anem a cercar un altra pas que ens durà més amunt i sobrepassa una pared rocosa prou sobresortint en un lloc anomenat el Coll de s’Hereu. 

   Hem accedit al punt més alt de la nostra ruta i començam a davallar per un senderó ja fitat que deu provenir del pla d'en Marc i ens mena fins un improvisat mirador natural des d´on contemplam les vistes sobre la vila de Deià, la Cala, i tot el seu entorn plegat de fumeroles que cremen, un bon lloc on treure el companatge i reposar les forces.

   Ara ja tot serà baixada, i ens tiram per una costeta que apareix una vegada que hem botat una pared i un marge que ajuda a la maniobra. El tirany s’endinsa en un bosc espès d’alzines i va a parar al pla de Sa Creu on una casa està en obres i reformes. Una pista ens acondueix uns cents de metres més enllà de la casa a un altra camí que baixa en ziga-zaga cap a les Fontanelles, un racó de margades també amb oliveres amb una casa al fons que ha sofert algunes reformes en la teulada però que no ha anat més envant. D’aquí prenim un camí de baixada, molt brut i esbucat pels esllavissaments de pedres i roques de les parets que el circunden, i un poc abans d’acabar el camí anem a visitar un porxo que manté encara l’estructura però que té la teulada esbucada, reprenem el camí i arribam al GR que conecta Deià i Sóller, una ruta prou concorreguda normalment i que nosaltres trobam deserta donades les circumstàncies.  Al poc de caminar pel GR, en Bernat ens fa sortir del camí i per un tirany ens porta a una curiosa construcció que s’anomena el refrescador de ca’n Puigserver. Un receptacle construït aprofitant uns generosa encletxa entre dues roques de bones proporcions que es troba segellada per una pared al front amb una petita porta i que servia per conservar aliments i altres queviures de les inclemències de la calor i del fred.

   Arribam a la carretera des d’on ja tot és conegut, la urbanització de Sa Cova, l’Empeltada i el tram de passeig que hi ha arribant a Deià, on un cop hi som tenim temps i ganes d’anar a veure l’esplèndid i artesanal betlem que s’exposa a l’ajuntament, obra i creació d’en Bernat que molt amablement ens mostra. Agraïts quedam a n'En Bernat per haver-nos oferit aquesta sortida que la podríem qualificar de vertadera llepolia per la vista i els sentits.
    I així complimentada l’expedició partirem cap a Palma els qui havíem vengut i tots ben contents i avenguts quedàrem. Però, cadascú a casa seva i Déu en la de tots.