Data de la sortida: 23 febrer 2021
Grau de dificultat: Difícil
Fotos del recorregut: Es Frontó de sa Mola i es pas de Son Nebot
Integrants:
- Jaume Vives
- Miquel A. Moll
- Joan Palau
- Guillem Bujosa
Havíem parlat en ocasions anteriors de partir del punt on comença la tuberia d’aigua del Gorg Blau i accedir al Frontó de sa Mola, però ho havíem deixat perquè no hi havia acord en com fer la tornada, si pel mateix camí o cercant un itinerari que completés la ruta un poc coixa que se’ns quedava en matinal. Hi hagué un cert consens en una proposta que ens adreçava més enllà del Frontó de sa Mola i anava a cercar el Pas de Son Nebot, un punt des del qual podíem accedir a Escorca on hi deixaríem un cotxe per la tornada.
I així ho férem, de bon matí ens trobàrem a Escorca i deixant un cotxe partírem al punt de sortida on la comença la canonada que porta l’aigua al pla de Cúber, una construcció que destaca notablement i que marcaria una part d’aquest inici que d’entrada ens féu topar de cop i volta amb una pujada i a grimpar fins al punt més alt on apareix la canal oberta amb el l’aigua que corria abundosa per ella. En el primer revolt prenim un tirany en ascensió cap el coll del Castellot d’en Coll, d’on seguim el senderó que ens porta a un com a mirador envoltat de penya-segats, i ens obliga a fer un descens per un tàlveg que ens fa travessar la rosseguera que hi ha al peu del Castellot i seguir al moment en direcció ascendent per un camí que perdem i tornam a trobar prop de la paret que ens tanca per la dreta. És un tros molt embullat on la pujada no se’ns fa fàcil, fins que arribam a un altre coll que dóna pas a un terreny més net d’arbres i més poblat de carritxeres entre les quals va avançat aquest tirany que va, sempre entre càrritx, fins a les cases del Frontó, un testimoni d’altres temps més durs, quan la serra de Tramuntana era un medi de vida de moltes famílies.
Aquesta vegada ens estalviam la pujada dels pocs metres que separen el cim i el converteixen en un mil. No fa gaire hi estiguérem i férem la pujada per coronar-lo. Nosaltres seguim i travessam el torrent dels Pixarells i avançam en direcció al Pas de Son Nebot que prenem per submergir-nos en un tàlveg de pendent pronunciada on hem de mirar de no perdre l’equilibri per lo llenegadís que se presenta. Allà dalt, al pas, el dia tapat i amb boira ens ha privat de una de les vistes més belles que es pot tenir d’aquella zona, perquè d’allà dalt s’agafen en línia els dos embassaments i el Puig Major en una perspectiva única; poguérem entrellucar-los en breus moments que s’aclarien els niguls baixos que els ocultaven.
Un cop acabat la baixada se’ns desperta la gana i en una vorera del camí acomodem la nostra còrpora i traiem la manduca que ens ajuda a reposar les forces. El terreny ara és planer i passam pel sementer que pren un camí que es converteix en pista, passa per davant la font d’Escorca (un poc malmesa pel temps) i en planta on havíem deixat el cotxes, donant així per acabada la tresca. Tots contents. bé i estalvis que no és poc.
I així ho férem, de bon matí ens trobàrem a Escorca i deixant un cotxe partírem al punt de sortida on la comença la canonada que porta l’aigua al pla de Cúber, una construcció que destaca notablement i que marcaria una part d’aquest inici que d’entrada ens féu topar de cop i volta amb una pujada i a grimpar fins al punt més alt on apareix la canal oberta amb el l’aigua que corria abundosa per ella. En el primer revolt prenim un tirany en ascensió cap el coll del Castellot d’en Coll, d’on seguim el senderó que ens porta a un com a mirador envoltat de penya-segats, i ens obliga a fer un descens per un tàlveg que ens fa travessar la rosseguera que hi ha al peu del Castellot i seguir al moment en direcció ascendent per un camí que perdem i tornam a trobar prop de la paret que ens tanca per la dreta. És un tros molt embullat on la pujada no se’ns fa fàcil, fins que arribam a un altre coll que dóna pas a un terreny més net d’arbres i més poblat de carritxeres entre les quals va avançat aquest tirany que va, sempre entre càrritx, fins a les cases del Frontó, un testimoni d’altres temps més durs, quan la serra de Tramuntana era un medi de vida de moltes famílies.
Aquesta vegada ens estalviam la pujada dels pocs metres que separen el cim i el converteixen en un mil. No fa gaire hi estiguérem i férem la pujada per coronar-lo. Nosaltres seguim i travessam el torrent dels Pixarells i avançam en direcció al Pas de Son Nebot que prenem per submergir-nos en un tàlveg de pendent pronunciada on hem de mirar de no perdre l’equilibri per lo llenegadís que se presenta. Allà dalt, al pas, el dia tapat i amb boira ens ha privat de una de les vistes més belles que es pot tenir d’aquella zona, perquè d’allà dalt s’agafen en línia els dos embassaments i el Puig Major en una perspectiva única; poguérem entrellucar-los en breus moments que s’aclarien els niguls baixos que els ocultaven.
Un cop acabat la baixada se’ns desperta la gana i en una vorera del camí acomodem la nostra còrpora i traiem la manduca que ens ajuda a reposar les forces. El terreny ara és planer i passam pel sementer que pren un camí que es converteix en pista, passa per davant la font d’Escorca (un poc malmesa pel temps) i en planta on havíem deixat el cotxes, donant així per acabada la tresca. Tots contents. bé i estalvis que no és poc.
 |
| Es pas de Son Nebot |
No hay comentarios:
Publicar un comentario