Es puig de sa Rateta pel pas des Picarols

Data de la sortida: 26 febrer 2021
Grau de dificultat: Moderada
Fotos del recorregut: Sa Rateta pel pas des Picarols

 

Integrants:

   - Jaume Vives
   - Miquel A. Moll
   - Joan Palau

   Avui per equilibrar la sortida de dimarts passat hem pensat una matinal suau, relaxada i d’intensitat baixa amb un punt de tensió situat en el pas des Picarols, perquè pensam pujar a Sa Rateta per un lloc poc habitual, o almanco un indret per on no es sol pujar. Aquesta tresca la prenem d’En Josep Ferrer Nos (Viaranys) que es troba al seu trac Sa Rateta pel pas des Picarols.

   Sortim de l’aparcament del Pla de Cúber un dia clar, amb el majestuós Puig Major retallat sobre el cel blau de la matinada i seguim pel camí de l’embassament fins a un punt passat el pont que insinua un camí on al poc apareixen les fites. El tirany, (ara ja és un caminoi de cabra) va entre un sòl sembrat de pedres i plagat de carritxeres que no afavoreixen el pas, a més a més hi ha una sobreabundància de indicacions en les fites, amb la qual cosa uns prenim per un vent i altres per l’altra, però al poc ens retrobem i avancem cap el pas des Picarols. És aquest pas una llarga canal per on un caminet va superant el desnivell fort que acaba prop d’un pi i dóna a una vessant que mira cap el nord.  Un bon indret per fer l’aturada i pegar un roveg mentre fem un repàs a les elevacions de l’entorn entre les que destacant la muntanya al nostre davant per on hi ha el pas de sa Romana i més enllà una de les nostres darreres sortides, el puig de sa Font i els Tossals que guaiten per darrera el puig de sa Torreta i mostren les orelles. Hem fet bé berenar i reposar una mica perquè la pujada continua i ho fa de valent, així anam ascendint fins que sobrepassam el cim i ja marxam per l’esquena de sa Rateta passant per les dues puntes i especulant sobre quina d'elles és més alta, la veritat és que cada una de elles podria ser el cim tan poca diferència hi ha d’una a l’altra. I ara seguim una de les lleis del muntanyisme més elemental que diu que tot lo que puja després toca davallar-ho i aquesta llei la practicam pel tirany que ens mena al coll dels Gats des d'on una estona més tard ja davallam cap el camí de ve de son Binimorat.

   Ens estranya trobar grups i famílies que transcorren i marxen pel camí i param en el compte de què estam en aquella setmana on les escoles fan una aturada d'uns quants dies de descans. La veritat és que se’ns fa estrany trobar aquesta munió de gent descansada i pasturant amb infants o sense, lo més normal entre setmana és trobar un o dos grups, però no tants. Sigui com sigui nosaltres acabam on hem començat i ens acomiadam desitjant-nos poder trobar-nos bé i amb salut a la propera.