Morro d'en Joi i Pas d'en Sanat

 

Data de la sortida: 11 març 2021
Grau de dificultat: Difícil
Fotos del recorregut: Morro d'en Joi i Pas d'en Sanat

 

 

Integrants:
   - Jaume Vives
   - Miquel A. Moll
   - Joan Palau
   - Andreu Artigues
   - Joan Artigues

 

   Si tinguéssim que fer una llista de camins en perill d’extinció aquesta pujada al Morro d’en Joi probablement hi figuraria d’entre les primeres. Un camí increïble, de traçat inusitat, tocat de mort pel temps i que no té bromes si fallem el pas o donam una mala travelada, i també un goig de pujar-lo mentre rememores els temps en què devia estar en ús, ves a saber tu per qui o per quina raó si no fos per transportar el carbó que produïa una sitja situada en un lloc impensable.
 

   El tram de pujada és una combinació diversa de tipus de travesses que van del camí asfaltat al pur tirany per on només les cabres hi passen, sense que hi falti una ascensió per una rosseguera o superar unes estretes rapisses que sobrepassen buits considerables.
 

   Des del cim (o quasi cim) del morro fins a Ca’n Llebre és una altra història, escasetgen les senyals i les fites i anem seguint les poques indicacions que ens confirmen que avancem en la bona direcció, el terreny és brut, arbres caiguts, brossa i matolls, algunes fletxes d’en Pep Torrens, poques en aquest tram, més abundants en la pujada i com sempre en els llocs més indicats on apareix el dubte de per on continuar. Mirant la ruta podem pensar que hem baixat molt, o també que em pujat massa... segons el meu parer hauríem d’haver continuat l’orientació del tirany quan seguirem el camí que d’entrada va de baixada, o també no hauríem d’haver abandonat la paret del morro i avançar per la part de dalt... sigui com sigui, arribàrem a Can Llebre i d’allà no hi hagué problemes per anar a parar al camí del Barranc.   Posam taula i conversa i al cap d’una estona som en el punt on hem deixat els cotxes amb la sensació d’haver viatjat en el temps, a llocs i a èpoques ja desaparegudes.