Camí dels Llorers i Montcaire des del Mirador de Ses Barques

 Data de la sortida: 16 març 2021

Grau de dificultat: Moderada
Fotos del recorregut: Camí dels Llorers i Montcaire

 

 

Integrants:
   - Jaume Vives
   - Miquel A. Moll
   - Andreu Artigues

   Segons W. Shakespeare les improvisacions surten millor si se les preparen, i té raó el nostre benaurat escriptor, perquè canviar un pla sobre la marxa no és una qüestió banal en una sortida. Tant de bo que la sort i el fet de conèixer l’entorn poguérem fer de la nostra tresca una sortida més o menys interessant quan se’ns frustrà la nostra intenció de passar pel pas d’es Pinot i de camí topar-nos amb la zona d’exclusió (ZEPA) que no deixar passar senderistes ni altres espècimens.

   La qüestió és que sortint del Mirador de ses Barques anem pel GR fins que trobam el torrent des Llorers que resseguim pel tiranys que trascorr al seu braç dret, no és difícil, però tampoc no és fàcil donat que la vegetació va tancant la senda i la fa a trams un tant infranquejable.  La sortida del torrent també va ser una errada que vàrem tenir que esmenar tornant enrere i anant a cercar el punt que una vegada trobat puja entre margades d’oliveres per anar a topar amb el començament del camí, ja més definit, que ens hauria dut al Pla des Porxo. I dic ens “hauria” perquè aquí trobàrem el rètol que defineix el començament de la zona d’exclusió. Tornam  enrere i decidim (aquí està l’art de la improvisació) sortir per la pista que puja cap el Puig de Sa Bassa i passa per Can Codony, per baixar després cap el GR que hem pres al començament. Trobam l’amo i demanam permís que se’ns atorga (cosa que agraïm profundament) i seguim el nostre camí fent una aturada per pegar un mos en un replà que fa un mirador natural, una vista magnífica que ens permet copsar des d’altura les tres possessions de Bàlitx i tot l’entorn de cap a la mar.  Ara el camí en moltes llaçades ens deixa prop del mirador de ses Barques i en un tres i no res ja som al cotxes i donam per acabada aquesta tresca un poc sobresaltada per no haver previst aquest fenomen de l’exclusió de zones per afavorir la cria de les aus salvatges que nidifiquen. 

   Cal tenir doncs en compte que aquesta ruta no és factible si no es té permís de les propietats privades per les que transcorr i caldrà tot i això pegar bot a alguna tanca.