El torrent de Biniaraix, cercant el pas del Pi d'en Garbulla ... (Fallida)

Data de la sortida: 18 gener 2022
Grau de dificultat: Difícil en el pas, moderada la resta.
Fotos del recorregut: A la cerca del pas d'en Garbulla
Fotos de na Christiane: El Barranco de Biniaraix
Integrants:
- Jaume Vives
- Joan Palau
- Guillem Bujosa
- Miquel Àngel Moll
- Maria Ribas
- Christiane

Comparativa de la ruta amb el track.

   Feia alguns mesos que el Cornador Petit se’ns havia resistit, el grup, en aquell moment de dos integrants, havia tornat davant la impossibilitat de continuar amb certesa la ruta entre un bosc de càrritx, on el camí es feia incert. I amb aquesta ruta d’avui es pretenia aconseguir l’objectiu des d’una altra vessant, la part anterior de la mola que forma el Cornador Gran, per un tirany que puja cap a un pas, el pas del Pi d’en Garbulla o també conegut com el pas d’Hivern, des del coll d’en Se. A més a més en aquesta ocasió també tenien convidats a participar-hi, na Maria Ribas i na Christiane, que volien acompanyar-nos en aquest itinerari.
   Pujàrem pel barranc de Biniaraix, pel camí vell, inclosa la visita a la cova de ses Alfàbies, fins al coll d’en Se, on férem el berenar obligat, pel lloc i per l’hora. Des d’allà comença la pujada per un tirany incert, desdibuixat i amb un rost que dificultava l’ascensió fins a l’encletxa on comença el pas. Pas que no encertarem i que segur tinguérem bé a mà vist amb posterioritat la ruta i la localització del pas. I vist que no hi havia manera tornàrem, potser perquè davant la dificultat que es feia palesa, si no vas amb seguretat de què la ruta és la correcta, et pots ficar en complicacions inesperades. O potser tornàrem, també aquest fet ajudà, perquè l’ensurt que tinguérem acabà amb la nostra determinació quan un manat de pedres de considerable mida, probablement despreses per una cabra o ves a saber què, ens feu sentir que allò havia començat malament... el remor que escoltes mentre saps que van cap a tu et sotmet a una tensió que només s’alleuja quan les veus aparèixer un metres més allà d’on el grup es troba.
   Així que, tot plegat, la decisió fou una honorable retirada i acabar fent una volta matinal, clàssica, amb bona conversa i amb bones estones per gaudir del paratge i de la vistes que ens oferia la ruta.
Per alguns aquesta ruta queda closa, sembla que vist el que ha passat, dues vegades intentant-ho no convé fer-la... per altres queda disponible per una futura sortida, atacant aquest punt del Cornador Gran per la part superior. Sigui con sigui no deixà de ser una sortida més, una sortida plena de satisfaccions malgrat la fallida.