Data de la sortida: 20 desembre 2022Grau de dificultat: Difícil
Tipus: Tresca llarga
Integrants:
- Jaume Vives
- Miquel Àngel Moll
- Joan Carles Suau
- Joan Palau
Fotos Joan Palau: Coma de ses Truges
La nostra darrera tresca, encara no fa un mes, per aquest racó de la serra ens recordà que teníem una sortida pendent a la Coma de ses Truges, i sobre tot que aquesta sortida quedà avortada en el passat per motiu de força major, o dit en paraules entenedores perquè aquest camins romanen tancats quan els voltors i altres aucells crien i es multipliquen, per a la qual cosa tenen necessitat de pau i tranquil·litat, i nosaltres, excursionistes i senderistes està vist que els traiem de botador i els malmenem la pervivència.
Un altra condicionament que trobàrem a l’hora de dissenyar el recorregut fou les darreres pluges i la previsió de què el torrent de Mortitx estaria, sens dubte, amb aigua, i això descartava una tornada per aquest itinerari, amb la qual cosa invertírem la ruta i decidírem pujar la Coma de ses Truges en comptes de davallar-la. També així tindríem la pista de Mortitx en les darreres hores del dia, per si de cas ens queia la fosca durant el camí.
I dit i fet, començàrem aquell camí que no perdona si no poses tots els sentits per seguir-lo i sortir-ne d’una peça. Un tirany o camí, segons es vegi, que transcorre entre els límits d’Escorca i de Pollença i que té una sèrie de desviaments a altres indrets, que a nosaltres ens feren en algunes ocasions errar el sentit que volíem dur. Però així i tot arribàrem on volíem arribar, al Rafal de Mortitx, una edificació en runes que per tenir té més de cent-cinquanta anys. Ja des de les Voltes de l’Ullastre, l’albiràrem en aquella vall tancada que mira a la mar i que conté llocs tant emblemàtics com la Cova de les Bruixes, el Muscle de les Cordes, la Font de l’Hort i no molt enfora, en el torrent, el Bec d’Oca. La nostra intenció era anar al pas de sa Pesquera, per a la qual cosa passàrem pel Coll de s’Era i arribàrem a la font de s’Hort una mina amb una bassa d’aigua i la volta que amenaça caure del tot. No molt enfora hi ha les restes d’on es trobava l’hort i les restes de la caseta que l’acompanyava. Seguírem un tirany cap el Muscle de les Cordes, però el deixarem al poc a un trencant que va cap a l’esquerra per anar a guaitar a la Pesquera del Gat, un formidable penya-segat que poguérem contemplar arran de la caiguda ajaguts a terra, tal era la impressió que causava aquella altura sobre el roquissar a la vorera de la mar calmada en aquest dia.
Allà s'inicia una ascensió per una cornisa que té punts on una mala passa pot tenir males conseqüències. Així que anàrem amb tots els sentits no fos cosa que la cosa acabés malament; la pujada sempre conserva la proximitat de la timba, i de tant en tant ens ofereix la visió de les penyes i racons que formen aquella costa: sa Butxaca, ses Fel·les, es Racó i el Muscle des Llorers. Tampoc el tirany és fàcil de trobar, només una fletxa d’en Pep Torrents ens confirma que anam ben encaminats. El pas es troba al final d’aquesta pujada i constitueix el punt on acaba l’ascenció, per a obrir-se a una vista sobre el torrent de Mortitx i el que serà el nostre objectiu, la coma de ses Truges. De baixada del pas, trobam en Joan que, més pràctic ell, ha pres amunt cap el Coll de sa Pleta i ara ja de baixada cap el torrent ens porta avantatge i ens va al davant. Fem una aturada al costat d’on comença el Torrent Fondo, per contemplar aquella raconada emmarcada pel Puig de ses Parades, la Coma de ses Truges i les altures que acabam de passar i que ja ens amaguen el Rafal d’Ariant i el seu entorn. Aturada que també serveix per fer les fotos del grup sobre la llera del torrent per on passa l’aigua tranquil·lament cap avall.
La pujada comença per un tirany que va seguint unes fites que de tant en tant et confirmen la direcció, i així fins que no queda altra que passar pel cau del torrent i per la zona de la dreta del torrent que està conformada per un roquissar que desentona amb la part esquerra coberta de càrritx. És com si dos mons es trobessin cara a cara i el torrent en fos la frontera. Només un poc més enllà d’aquest roquissar tornam al torrent per encaminar-nos seguint fites cap a la part de l’esquerra, per tiranys que tan poden ser els del camí que marca el track com poden ser clars que han fet les cabres. És una llarga pujada fins que arribam a la part final de la coma on unes roques ens obliguen a fer unes petites grimpades. Es tracta del pas des Sarró que ens situa a una zona on ja el camí deixa de pujar i avança en guanyant altura de manera més suau. Un grup de pins ens amaga la pista que acondueix a les Basses des de Mortitx, però un cop passat aquest pinar trobam el camí en cimentat que dóna fi a aquest esgotador esforç que ens ha atupat el cos, i per posar remei ens aturam i arran la pista posam miques i conversa sense oblidar el cafeter. Ara ja només queda resseguir aquesta pista passant pel Coll des Vent i arribar a Mortitx amb la tranquil·litat i satisfacció que dóna haver realitzat aquest itinerari exigent i dur.
.jpeg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario