Data de la sortida: 23 desembre 2022Grau de dificultat: Fàcil
Tipus: Matinal
Integrants:
- Jaume Vives
- Miquel Àngel Moll
Fotos: Puig de sa Creu
Tot i que dimarts passat la ruta deixà els seus estralls en el cos, aquest divendres convidava abans de fetes i demés, a una matinal de nivell baix, però que a la vegada tingués un punt d’interès. I fou així com després de vàries propostes, el Puig de sa Creu de Caimari, va atreure la nostra atenció. De fet mai havíem proposat aquest itinerari, i per una cosa o una altra no estava en la nostra llista de sortides. Tant en Jaume com jo mateix, havíem trescat a aquest puig, però ens semblà una ruta adient pel que cercàvem i per l’entorn que ofereix en vistes i en racons emblemàtics que trobaríem dalt de la muntanya.
La pujada comença, fet i fet, en l’àrea recreativa dels Fornassos, unes instal·lacions per passar estones d’esbargiment amb la família. A partir d’aquí comença l’ascensió que ens va oferint vistes sobre el pla per un camí arranjat i ben senyalitzat que no té pèrdua. Nosaltres a un moment donat deixàrem el camí per anar a veure uns depòsits d’aigua que encara es conserva en bones condicions, i d’aquí cercàrem un mirador natural sobre el Comellar dels Horts que ens recordà passades tresques pel Puig de n’Escuder i la Serra de l’Esquerdar, o pujades a N’Alí i a altres indrets.
Dalt el puig, al cim, on encara hi ha una improvisada i precària creu feta amb dos pals, i després d’una escalada i el seu corresponent descens al capcurucull que el corona, trobàrem que era hora de berenar i ben aviat entrepans i panades férem aparició. Acaba la col·lació el descens presentà un rost que ens féu anar amb compte i posar mans per superar-lo, però això fou tot i aquí un tiranys o senderó en dugué de baixada fins una tanca que no presentà dificultats per botar-la. Ara ja érem al comellar i només quedava cercar la pista que el travessa. Arribar a Caimari fou cosa feta; les tanques i les barreres que trobàrem estàvem obertes per vianants i excursionistes, això sí pregant que les deixéssim tancades per mor del bestiar. És d’agrair que es tenguin encara aquestes consideracions pels qui trescam per la serra i des d’aquí ho valoram.
La pujada comença, fet i fet, en l’àrea recreativa dels Fornassos, unes instal·lacions per passar estones d’esbargiment amb la família. A partir d’aquí comença l’ascensió que ens va oferint vistes sobre el pla per un camí arranjat i ben senyalitzat que no té pèrdua. Nosaltres a un moment donat deixàrem el camí per anar a veure uns depòsits d’aigua que encara es conserva en bones condicions, i d’aquí cercàrem un mirador natural sobre el Comellar dels Horts que ens recordà passades tresques pel Puig de n’Escuder i la Serra de l’Esquerdar, o pujades a N’Alí i a altres indrets.
Dalt el puig, al cim, on encara hi ha una improvisada i precària creu feta amb dos pals, i després d’una escalada i el seu corresponent descens al capcurucull que el corona, trobàrem que era hora de berenar i ben aviat entrepans i panades férem aparició. Acaba la col·lació el descens presentà un rost que ens féu anar amb compte i posar mans per superar-lo, però això fou tot i aquí un tiranys o senderó en dugué de baixada fins una tanca que no presentà dificultats per botar-la. Ara ja érem al comellar i només quedava cercar la pista que el travessa. Arribar a Caimari fou cosa feta; les tanques i les barreres que trobàrem estàvem obertes per vianants i excursionistes, això sí pregant que les deixéssim tancades per mor del bestiar. És d’agrair que es tenguin encara aquestes consideracions pels qui trescam per la serra i des d’aquí ho valoram.
No hay comentarios:
Publicar un comentario