Sa Talaia Moreia - Parc de Llevant - Passos des Torrers i des Porcs

 

Data de la sortida: 20 desembre 2020
Grau de dificultat: Difícil
Fotos del recorregut: Talaia Moreia Parc de Llevant

 

Integrants:

   - Jaume Vives
   - Miquel A. Moll
   - Andreu Artigues
   - Guillem Bujosa
   - Toni Ribas

   En aquesta ocasió la tresca proposada es situa en el nord de l’illa, nord de costa indòmita i esquerpa, paisatge durs de contrast i penya-segats asprius on regna el càrritx i el garballó a l’ample. És terra on qualsevol elevació abasta la mirada sobre la mar i amb dia d'atmòsfera neta ben fàcilment s’albira la costa de Menorca,  com així fou en el nostre cas.
   Avui s’afegeix en  Toni Ribas i el dia clar llevat d’alguns nuvolats promet una bona caminada i un objectiu ambició en els dos passos que ens esperen, el dels Torrers i el dels Porcs (o des Barracar), a més de l’Atalaia Moreia que és el punt àlgid de la tresca. Seguim el track d’en Viaranys (Josep Ferrer) com podríem seguir Aires de la Serra Mallorquina d'en Joan Riera o el també detallat de Tresques per Tramuntana de n’Arnau. 

   Partim vorejant la costa cap Es Caló en una pista que fa del caminar una passetjada, passam per la cruïlla que serà la nostra tornada i deixam les cases des Barrancar que més aviat són ja un pur enderroc. Poc després ja arribam al Caló on n’Andreu ens fa saber que en altra temps s’utilitzava pels pescadors per anar a recer en cas d’oratge a la mar i així poder capejar el temporal.  Travessam el torrent des Russillers o de sa Partió i apareix davant nostre l’elevació cap on les fites, que ja han comparegut, ens van encaminant. La pujada és forta, però trobam temps per posar el cul en una carritxera o una pedra i treure el pa i taleca per fer la berenada, i feim bé perquè el que resta per arribar a dalt demana força i esment donat l’estat del camí i la pendent adusta que presenta. Arribats a “l’esquena des Mul” i contemplat tot l’abast del paisatge ens encaminam cap el coll des Vent tenint al fons la cara nord del puig de la Talaia que a simple vista sembla inaccessible i ves per on amaga dos passos, els dels Torrers on ens dirigim i el del Reclaus; superat el coll des Vent queda un considerable tram entre carritxeres i en ascensió que dóna temps per a demanar-se un mateix que “coi se m’ha perdut a mi aquí” però l’arribada al pas deixa la ment en blanc i força l’enteniment a aquesta prova d’ascensió que xino-xano no és tan dramàtica. Ara ja en el pla de sa Torre apareix la silueta de l’Atalaia, airosa i desafiant, i un vent fresquet regala una exigua calabruixada que ens fa tapar-nos el cap. Des de l’Atalaia completam la panoràmica cap el llevant i cap a migjorn i en aquesta direcció, un cop descansats, prenim un tirany que s’encomana en una baixada constant fins al coll Paret des d’on prenim una pista que ens mena al camí d’en Mondoi i després a l’anomenat camí dels Presos. Arribam al coll de sa Vauma a l’hora de dinar i, amb el pas des Porcs ja pròxim, decidim cercar un recer pel vent que aquí bufa generós i treure les carmanyoles i així recuperar forces pel que ens espera.
 
   El pas des Porcs és un accés a un camí entremaliat en pendent que acaba en un torrent, el torrent des Barrancar, al final del qual hi ha un congost, l’Estret, que obliga a anar amb compte perquè per allà discorr l’aigua, minsa en el nostre cas, que prové de la font des Barrancar i cria verdet i llim sobre la pedra.   Tot i això, superat tant d’entrebanc prenem una pista que passa per davant la casa esbucada que trobàrem a l’anada i que connecta amb el camí de tornada que feim aquesta vegada amb el cos un poc atupat, però contents com sempre i cavil·lant ja on li pegarem la propera sortida.